Resum de les pràctiques

Ja és l’hora d’acomiadar-me en aquest blog.

L’experiència del pràcticum a la meva escola ha estat apassionant. De fet, jo mateixa havia estat tutora de cinc dels nens i nenes amb els que he treballat i, m’he adonat que he après coses d’ells amb les observacions, que m'havien passat desapercebudes durant els anys que els he tingut a la classe. També ha estat complicat perquè vaig ser massa ambiciosa al principi del pràcticum i m'han quedat algunes coses penjades que hauré d'acabar durant aquestes festes.

D'altra banda, i ben és cert que sabia de les seves dificultats, mai no hauria pensat com amb les observacions no participativa i participativa, sabria exactament en què fallaven per tal d’incidir en la seva millora.

Fa poc temps que les tutores que ja tenen el PI fet estan portant-lo a terme, per tant avaluar la seva efectivitat es fa una mica complicat. Tot i així, si més no, us vull ensenyar quina lletra feia a principis de curs l’alumne amb disgrafia motriu i quina lletra ha fet aquests dies gràcies al suport de tots i a la seva constància.

Com a conclusió final vull reflexionar sobre la tasca de psicopedagog vers la de mestre. Ambdues són molt importants però és ben cert que quan et poses des de la banda del psicopedagog, veus als alumnes de manera diferent i, potser gràcies al bagatge interdisciplinar que ens ha donat la llicenciatura, els aconseguim entendre més.

Els darrers dies del pràcticum

La darrera fase del pràcticum, es basava en valorar el pràcticum. Per això, s'han hagut de revisar les activitats elaborades pels alumnes amb PI per veure si en aquest curt període ja es noten les millores.

A més, també s'han realitzat entrevistes a les tutores per avaluar la utilitat de l'elaboració dels PIs i quines facilitats i quins inconvenients suposen en la seva pràctica diària.

Clicant en la següent imatge, podreu descarregar el model d'entrevista passada al professorat.

Compromisos amb la família

Tal i com vaig comentar fa dues entrades a una companya d'aula, els pares no només es limiten a signar el PI dels seus fills, sino que també s'han d'implicar de manera activa per tal que el pla funcioni de manera plausible. 

Hi ha dos apartats concrets on s'anoten tots els acords als que s'arriben entre les diferents parts. 

Per una banda, hi ha la següent graella en l'apartat de "full de compromisos".

Professionals	Nom i signatura	Acords  arribats entre les parts
Tutor/a
Professionals del centre
Família
EAP
Altres

Data actual:

Data de la propera revisió:

Aquest full de compromisos, tal i com se'ns exposa anteriorment, ha de ser revisat de manera periòdica, així doncs, al full següent hi ha un apartat de "seguiment del pla individualitzat" on de manera sistemàtica s'ha d'omplir les següents dades:

SEGUIMENT DEL PLA INDIVIDUALITZAT

DATA:

PROFESSIONALS i FAMÍLIA:

ACORDS:

L'elaboració dels PIs seguint un model col·laboratiu

A l'hora d'elaborar el PI dels alumnes, tal i com s'ha anat comentat en entrades anteriors, s'ha vetllat per afavorir la col·laboració de tots els agents educatius implicats: l'equip directiu, l'estudiant de psicopedagogia i mestra del centre, la psicòloga del centre, les tutores i la família. Tot i així, no són els únics que han estat implicats directament i a qui se'ls ha tingut en compte, sinó que la col·laboració directa dels propis alumnes ha estat bàsica per encaminar la planificació de les actuacions i els suports necessaris per donar resposta a les seves necessitats. 

Així doncs, a part d'observar-los directament a l'aula, passar-los proves per avaluar el nivell competencial de cada alumne*(fase 1) i de valorar el treball personal que feien a la classe (fase 2) també s'ha considerat interessant fer-los una petita entrevista per considerar quin és el seu autoconcepte i quines són les seves expectatives vers els aprenentatges per tal de, si cal també orientar els mestres en treballar l'autoestima d'aquest alumnat.

Alguns dels alumnes, sobretot els més grans (de CM i CS) han fet afirmacions com:

C (II CM): No m'agrada participar molt a la classe... m'equivoco bastant.

S (I CS): Em poso una miqueta nerviós quan fem dictats perquè em perdo... però al final ho acabo aconseguint!

* Per "proves" em refereixo a proves relacionades amb el nivell d'assoliment de les competències bàsiques. En aquest pràcticum  no s'ha passat cap prova psicopedagògica estandarditzada per avaluar el nivell en lectoescriptura com el TALE.

La modificació d'algunes fases

Tal i com us vaig comentar a una de les entrades anteriors, es van modificar l'ordre d'algunes fases per tal d'avançar els PIs dels alumnes amb qui s'havien concertat les entrevistes amb els seus pares per aquest trimestre.

Així doncs, no va haver cap problema per elaborar el PI d'aquests alumnes que, en major part són de CI, i alguns de CM i CS. En total hi havien 8 casos.

Tot i així, elaborar un PI no és tan senzill com em pensava, així doncs, he hagut de dedicar més hores de les primerament programades al pla de treball.

Encara em queden alguns PIs per fer, i m'he compromés a lliurar-los tots després de Nadal i, d'aquesta manera, durant les festes podria anar-los elaborant mentre feia també la memòria final.

Segurament fer 15 PIs sí hagués estat factible si no fossin tan complets i diferents entre ells.

Tanmateix però, la part d'avaluació per part de les mestres i de la meva tutora externa sí s'ha pogut realitzar ja que a tots els cursos hi ha algun alumne amb tot el PI fet.

Com comuniquem a una mare que el seu fill té disgrafia motriu?

Ahir la meva companya, tutora de cinquè, va tenir una tutoria amb la mare d'un dels nens als que estic acabant d'elaborar el PI.

Tal i com us vaig comentar, al PI apareixen una sèrie de pautes que cal treballar des de l'escola però també des de casa, per tal de millorar les dificultats de cadascun dels alumnes amb problemes en la lectoescriptura.

En aquest cas, parlo de l'I. Un alumne que és molt intel·ligent, però que té greus dificultats motrius, tant de motricitat fina com de gruixuda.

Un dels objectius d'aquestes pràctiques és orientar a la tutora i a la família de l'I. per tal de millorar les grans mancances en grafomotricitat que demostra, per això, vaig elaborar el següent guió perquè la tutora el comentés a l'entrevista amb la mare.

La part en color vermell és la part exclussivament per la mestra i la de color verd és la que s'ha passat a la família per tal que treballin des de casa seguint la mateixa línia que a l'escola.

PAUTES PER LA MARE DE L’I

L’I té una dificultat (en realitat és un trastorn que s'anomena disgrafia motriu però millor no ser tan explícit, ja que és una mare altament protectora i patidora) en l’escriptura que li dificulta escriure amb normalitat.  Fins i tot, hi ha vegades que la seva lletra és inintel·ligible.

Ell és capaç de comprendre la relació entre els sons i la representació gràfica d’aquests sons, però motriument, té unes dificultats importants que, sovint, no li permet fer bé les grafies. Igualment li passa amb qualsevol representació gràfica com a les làmines de geometria, els dibuixos de plàstica, etc.

Per ajudar-lo des de casa cal:

-Vetllar per la posició que adopta a l’hora de fer els deures ( que segui bé, que apropi la cadira a la taula, que no mogui el paper contínuament...)

-Treballar la coordinació visomotriu i la motricitat fina retallant a casa amb les tisores, trencant papers amb els dits, moldejant amb plastilina o fang...

-Que faci cal·ligrafia. Millor fer poques pàgines, a poc a poc i el millor possible. També cal evitar esborrar-li moltes vegades i fer-lo repetir per evitar que es frustri. És important que valorem molt tots els seus progressos. També s’ha de tenir en compte que no cal atabalar-lo amb feina excessiva.

-També pot fer d’altres activitats no només d’escriure. Se les poden baixar d’internet des de, per exemple: http://educalinaeducacion.wordpress.com/2012/02/17/rehabilitacion-de-la-disgrafia-5/

- Que faci exercicis amb els dits (unint els dits de les mans, fent moviments acompassats...) 

Què he modificat del PI de l'escola?

El protocol de PI que hi ha a l'escola des de fa 3 anys, el vaig elaborar jo amb els coneixements inicials que em va proporcionar aquesta carrera. El motiu pel qual el vaig fer, va ser perquè a la classe tenia un alumne amb una discapacitat cognitiva del 55%.

Pel que fa als canvis que he fet, dir que, a la part de dades personals, hi havia un apartat per especificar quina discapacitat tenia l'alumne a qui se li feria el PI (cognitiva, física o sensorial) o si tenia un trastorn generalitzat del desenvolupament (autisme, Síndrome de Rett o d'Asperger...), però, en cap moment, es van considerar els alumnes que tinguessin algun tipus de trastorn que interfereixi especialment a la seva capacitat d'aprenentatge (dislèxia, discalculia, TDAH...) o que tinguessin problemes sòcio-culturals que també els afectessin acadèmicament.

He ampliat la part de objectius i continguts prioritaris, incloent també la part de NAC de l'alumne i les activitats que caldria fer amb ell/a tant a l'escola com a casa.

També he modificat l'horari. Aquest tendia a que els alumnes amb dificultats realitzessin les sessions de reforç fora de l'aula per aconseguir, d'aquesta manera, una atenció més individualitzada. No obstant, després de parlar amb l'equip directiu i amb les tutores de referència, totes vam valorar els avantatges que tenia que aquests nens amb dificultats tinguessin una atenció especial dins l'aula per tal de reforçar, entre d'altres aspectes, la seva autoestima i el seu autoconcepte. 

Cal dir, per acabar que, tot i que si ben és cert que el PI (sense omplir) l'he realitzat gairebé tot jo (amb ajuda de la cap d'estudis i de la tutora externa), a l'hora de completar el dels alumnes, s'ha tingut molt en compte l'opinió de tots els professionals que treballen amb els infants. El treball col·laboratiu ha estat clau pel bon funcionament d'aquest pràcticum que està apunt de finalitzar.

Realització de PIs

Tal i com vaig comentar a l'entrada anterior, aquests dies els estic dedicant a elaborar els PIs dels alumnes de CI.

Per emplenar-los, estic partint dels protocols que vaig omplir a la fase 4, la informació que vaig extreure de l'historial de cadascun dels alumnes (tot i que estic tornant a mirar algunes dades que em van passar per alt) i  de les entrevistes que he tingut amb les tutores que, a la vegada, aquestes s'han entrevistat amb les famílies i els han comentat que s'estava fent aquest treball amb els seus fills.

El protocol que he seguit a l’hora d’elaborar els Plans Individualitzats va ser el que vaig elaborar jo mateixa fa uns anys per al centre. No obstant, i degut a que ara el meu bagatge interdisciplinari és més complet i sòlid, he fet alguns canvis suprimint i ampliant apartats. Crec que no ha quedat del tot malament. Tot i que espero que a la defensa virtual de la memòria em sigueu crítics i m’ajudeu a acabar-lo de perfeccionar. 

Finalització de la fase 4

Ja fa dies que s'han fet les observacions d'alguns alumnes i s'han omplert els protocols prèviament elaborats. Al pla de treball, es va programar que primer es farien totes les observacions a la fase 4 i, a la fase 5, es faria una avaluació individual de cadascun dels alumnes, es realitzarien els PIs i les pautes per assessorar el professorat.

No obstant, les tutores del CI m'han demanat que si els podia elaborar ja el PI dels seus alumnes per tal de parlar ja amb les famílies i començar la intervenció al més aviat possible.

A la següent imatge trobareu el protocol d'un alumne de segon de primària omplert. És un dels casos que més "pressa" li requeria a la seva tutora.

A partir de les dades obtingudes amb aquest protocol, juntament amb les informacions extretes de l'historial acadèmic i curricular de l'alumne, l'entrevista amb la seva tutora i la passació de proves per avaluar el seu NAC en relació a la competència comunicativa, és el moment d'elaborar el seu PI i una sèrie de pautes tant pels mestres com per la família per aconseguir millorar el seu nivell competèncial en aquest àmbit.

Cliqueu a la imatge per descarregar el
document complet

L'elaboració de protocols

El dia 31 d’octubre vaig acabar d’elaborar els protocols d’observació per detectar els trastorns en la lectoescriptura a primària: a cicle inicial, mitjà i superior.

Des del dia cinc d’aquest mes, em dedico a entrar a les classes per omplir-los i, degut a que el meu pràcticum en principi era de 5 a 6:30 de la tarda, i és impossible fer observacions als infants durant aquestes hores, s’han hagut de fer canvis a l’horari.

Ara entro a les classes durant les meves hores lliures al centre i durant els reforços i de 5 a 6:30 faig el meu treball d’escola. Tal i com us comentaré a la propera entrada, és molt interessant la de coses que s'arriben a veure quan dediques una hora a mirar el mateix alumne. Jo pensava que els coneixia molt bé, però m'he adonat que no era conscient de les seves dificultats i dels seus avenços de manera tan explícita. 

Aquí us deixo un exemple de protocol que he fet però si necessiteu qualsevol altre no teniu més que demanar-ho.

Cliqueu a la imatge per descarregar-lo

Endinsada a la tercera fase

Aquests dies estic elaborant uns protocols d'observació perquè em serveixin, posteriorment, per registrar de manera específica l'actitud de l'alumne vers el treball escolar relacionat amb la lectoescriptura i per detectar quins són els errors que comet en els que cal incidir més.

Per elaborar aquestes pautes d'observació, m'estic basant en uns protocols que em va proporcionar la consultora, més en concret, en el “PRODISCAT” (protocol de detecció i actuació en la dislèxia), si voleu més informació, cliqueu a la imatge.

Tanmateix però, també estic consultant altres documents elaborats, generalment, per EAPs. Aquests documents els he trobat a la pàgina http://www.xtec.cat/~mjulia/alumnat/avalua/models.htm , la qual recomano molt.

Tinc programat acabar aquesta fase el dia 31 d’octubre així, que aviat, us penjaré algun dels models perquè veieu l’enfoc que li he donat de manera més significativa.

Recopilació d'informació

La segona setmana de pràcticum, vaig dedicar-la a recopilar més informació de cadascun dels alumnes de la intervenció.

Tenint ja algunes dades que m’havien proporcionat la directora, la psicopedagoga i les tutores de referència, era el moment de consultar, un per un, el seu historial acadèmic. El meu objectiu era comprovar quina havia estat la seva progressió al llarg dels anys, quan van començar o es van evidenciar les seves dificultats en la lectoescriptura, quines eren les expectatives dels pares respecte l’escola i el seu fill (amb els fulls de tutoria), etc.

Apart d’això, també vaig demanar les actes d’avaluació dels diferents trimestres del curs anterior ja que, és obvi, que la informació que se li dóna a les famílies no es tan explícita com la que queda recollida als documents interns del centre.

Entre la informació recollida, vaig posar especial atenció als informes psicopedagògics elaborats per la psicopedagoga del centre (la meva tutora externa) per, a més d’extraure informació totalment rellevant, veure de quina manera està estructurat i quins aspectes (de caire cognitiu, relacional, motriu...) s’han tingut en compte a l’hora d’avaluar a cadascun dels alumnes. Cal dir però, que només els casos amb dificultats més importants, tenen elaborat aquest informe que posteriorment va ser derivat al pediatra.

La primera setmana de pràctiques (ampliat)

El dia 1 d'octubre vaig començar l'estada al centre de pràctiques.

Jo tenia una idea bastant definida del què volia fer, basant-me en les aportacions que vaig fer al preprojecte. A més, començava amb moltes ganes i amb una actitud massa optimista.

Després de reunir-me amb la directora del centre i amb la psicopedagoga, ens vam adonar que, potser, la idea que tenia en un inici era excessivament ambiciosa. Això podria tenir com a conseqüència que no pogués donar una resposta plausible a les necessitats del centre perquè em faltessin hores.

Començo des del principi per a què ho entengueu. La meva idea inicial era revisar, actualitzar i/o elaborar qualsevol tipus de protocol del centre en relació a la diversitat, volia actualitzar tots els documents, alhora que volia treballar amb tots els alumnes que tinguessin algun tipus de dificultat acadèmica important i, fins i tot algun trastorn o discapacitat.

Quan vam fer un buidatge, classe per classe, i vam valorar els alumnes que eren susceptibles per ser tractats en aquest pràcticum, ens vam adonar que era un nombre massa elevat per poder donar una resposta plausible a tots ells.

Així doncs, comentant-lo prèviament amb la tutora de pràctiques, es va decidir que, seria interessant poder treballar un tema específic i ben fet.

Així que, vaig decidir treballar amb aquells alumnes que tenen alguna dificultat important en lectoescriptura que els està interferint negativament a l’hora d’assolir la competència lingúística i comunicativa.

Així doncs, el meu pràcticum anirà encaminat, efectivament, a elaborar protocols per l’escola, però centrats en la detecció de dificultats importants en la lectoescriptura i propostes d’intervenció en aquesta matèria.

Cal dir però, que tot i així, el nombre d’alumnes de primària amb els què treballaré també és una xifra ambiciosa: quinze en total.

A partir del comentari fet per la consultora, us adjunto també l'objectiu de les pràctiques, les franges d'edat dels alumnes dels alumnes amb els que treballaré i les fases del pràcticum.

Objectiu:

L'objectiu a priori que em vaig proposar al preprojecte era:

- Revisar, actualitzar i/o elaborar els protocols d'una escola referents a l'atenció a la diversitat. 

Finalment, després d'arribar a acords amb l'equip directiu i amb la psicopedagoga del centre, vam modificar aquest objectiu i vam centrar el pràcticum en : 

- Elaborar els protocols de l'escola referents a la detecció de dificultats en la lectoescriptura i elaborar els PIs per atendre els alumnes i assessorar el professorat i les seves famílies.

Franges d'edat:

- 2 alumnes de primer de primària (6 anys aprox.)

- 3 alumnes de segon de primària (7 anys aprox.)

- 2 alumnes de tercer de primària (8 anys aprox.)

- 2 alumnes de quart de primària (9 anys aprox.)

- 3 alumnes de cinquè de primària (10 anys aprox.)

- 3 alumnes de sisè de primària (11 anys aprox.)

Fases:

FASE 1 : Entrevista amb la directora del centre,  la psicopedagoga i les tutores. DATA:  de l’1 al 5 d’octubre HORES: 7,30 hores

Objectius: 1.        Establir el primer contacte formal amb l’equip directiu, la psicopedagoga i les tutores per parlar de l’enfoc del pràcticum. 2.        Valorar quins alumnes són més susceptibles a què se’ls elabori un PI per tractar les seves dificultats d’aprenentatge. 3.        Conèixer, a grans trets, les característiques i les dificultats més importants que presenta cadascun dels alumnes i quin és l’estil docent de cadascuna d’elles. 4.        Acabar de concretar el tractament del pràcticum i l’horari.

ACTIVITATS I CONTINGUTS

-       Reunió amb la directora per valorar, classe per classe,  amb quins alumnes seria interessant treballar i elaborar un PI per millorar el seu rendiment acadèmic. -       Consens sobre el període i l’horari de pràcticum. -       Entrevista amb la psicòloga perquè em comenti el seguiment que ella fa amb aquests estudiants i les seves conclusions. -       Entrevista amb la tutora de cada curs (per separat) perquè m’expliquin, cas per cas, la situació actual de cada infant i com tracten elles la seva situació. -       Anotacions a mode de treball de camp dels comentaris de totes les professionals. -       Revisió superficial del treball en paper d’alguns nens i nenes amb els que treballaré per conèixer a priori la situació en la què es troba cadascun. -       Anotacions de les dificultats més evidents de cada alumne.

INSTRUMENTS I/O TÈCNIQUES

-       Reunions amb les diferents professionals. -       Treball en paper de cada estudiant. . -       Consens del període i horari del pràcticum.

INDICADORS D’AVALUACIÓ

-       Anàlisi de les anotacions realitzades.

FASE 2 :  Recercar més informació sobre els alumnes a qui se’ls elaborarà un PI DATA: del 8/10 a l’11/10  HORES: 6 hores

Objectius: 1.        Extreure informació rellevant de l’historial acadèmic dels diferents alumnes. 2.        Conèixer, des del punt de vista de la tutora actual i l’anterior, el nivell actual de competències curriculars (NAC) relacionats amb la competència comunicativa i lingüística. 3.        Assabentar-me d’aspectes personals i de relació (estil d’aprenentatge, conducta a classe, interessos i expectatives, autoconcepte, relació amb els seus iguals i amb els professors...) 4.        Saber quina és la concepció que tenen els pares sobre el seu fill i l’escola (expectatives acadèmiques, relació familiar, visió sobre la problemàtica del seu fill...)

ACTIVITATS I CONTINGUTS

-       Anotacions de cada alumne a partir de la diferent documentació que hi ha a l’historial de l’alumne (tutories amb els pares, informes...).

INSTRUMENTS I/O TÈCNIQUES

-       Informes escolars dels cursos precedents. -       Segona entrevista amb la tutora actual o l’anterior (si és necessari) per extreure informacions que no apareguin en el seu historial. -       Entrevista informal amb l’alumne que calgui.

INDICADORS D’AVALUACIÓ

-       Valoracions per part dels diferents professionals. -       Qualitat de les notacions obtingudes a les diferents sessions i rellevància respecte el treball.

FASE 3  : Elaboració d’una pauta d’observació específica per registrar aspectes de les dificultats en la lectoescriptura   DATA:  del 15 al 31 d’octubre HORES: 18

Objectius: 1.        Elaborar una pauta d’observació que serveixi per registrar específicament l’actitud de l’alumne vers el treball escolar i de relació. 2.        Tenir en compte la individualitat de cada alumne a l’hora d’elaborar les graelles.

ACTIVITATS I CONTINGUTS

-    Elaboració d’una graella tenint com a referència diferents protocols ja elaborats. -    Revisió constant del nivell actual dels alumnes.

INSTRUMENTS I/O TÈCNIQUES

-    Protocols ja elaborats per tenir idees de com s’elabora una graella per detectar les dificultats en la lectoescriptura. -    Apunts sobre les característiques individuals de cada nen.

INDICADORS D’AVALUACIÓ

-    Valoracions per part dels diferents professionals. -    Qualitat i rellevància dels ítems elaborats per elaborar posteriorment el PI.

FASE 4 : Observació no participativa i participativa amb cadascun dels estudiants DATA:  mes de novembre   HORES: 25 hores

Objectius: 1.        Observar els alumnes a la seva classe sense participar, per veure com es desenvolupen davant de les activitats lingüístiques (si hi participen activament, si s’esforcen per fer bé el treball escrit, si segueixen la lectura col·lectiva...). 2.        Realització d’activitats lingüístiques en paper amb els alumnes de manera individual. 3.        Omplir les taules d’observació.

ACTIVITATS I CONTINGUTS

-    Adaptació d’activitats per valorar el NAC en aquest moment del pràcticum. -    Observació no participativa a l’aula. -    Observació participativa a l’aula d’EE.

INSTRUMENTS I/O TÈCNIQUES

-    Activitats adaptades. -    Recollida de dades durant l’observació.

INDICADORS D’AVALUACIÓ

-    Treballs realitzats pels alumnes i qualitat d’interpretació. -    Dades recollides durant les observacions.

FASE 5  : AVALUACIÓ INDIVIDUAL DE CADASCUN DELS ALUMNES, REALITZACIÓ DEL PI  I ASSESSORAMENT AL PROFESSORAT DATA:  mes de desembre HORES: 17 hores

Objectius: 1.        Valorar les anotacions i el treball individual dels alumnes per avaluar les seves dificultats específiques. 2.        Realitzar el PI de cadascun dels alumnes referent a les dificultats en la lectoescriptura. 3.        Realitzar anotacions per orientar al professorat dels alumnes sobre la seva intervenció.

ACTIVITATS I CONTINGUTS

-    Valoració del treball dels alumnes. -    Realització de PI. -    Protocol d’intervenció pel professorat.

INSTRUMENTS I/O TÈCNIQUES

-    Treballs individuals dels alumnes i graelles d’observació. -    Protocol estàndard (realitzat per mi en un passat) per omplir PI i, si cal, adaptar-lo. -    Protocol elaborat amb els passos que han de seguir els docents.

INDICADORS D’AVALUACIÓ

-    Qualitat i viabilitat del PI final. -    Predisposició dels docents a dur a terme la tasca. Valoració general del professorat davant les propostes.

FASE 6: AVALUACIÓ FINAL DEL PROJECTE  darrers dies de projecte  HORES: 1,30

Objectius: 1.        Avaluar la funcionalitat de la meva proposta de millora. 2.        Reflexionar sobre si veritablement hi ha hagut una millora en l’estil docent i en el rendiment dels alumnes. 3.        Valorar el progrés fet pels infants des que se li van realitzar el PI.

ACTIVITATS I CONTINGUTS

-    Revisar activitats elaborades pels alumnes. -    Entrevistes periòdiques amb les tutores i amb els infants per valorar els canvis. -    Anàlisi del progrés en els aprenentatges.

INSTRUMENTS I/O TÈCNIQUES

-    Treball de l’alumnat. -    Entrevistes al professorat. -    Comparativa entre el treball realitzat a principis del pràcticum i els actuals.

INDICADORS D’AVALUACIÓ

-    Canvis en la graella d’observació. -    Comentaris de les diferents professionals. -    Efectivitat dels canvis proposats i viabilitat de les estratègies recollides al pla.