Com comuniquem a una mare que el seu fill té disgrafia motriu?

Ahir la meva companya, tutora de cinquè, va tenir una tutoria amb la mare d'un dels nens als que estic acabant d'elaborar el PI.

Tal i com us vaig comentar, al PI apareixen una sèrie de pautes que cal treballar des de l'escola però també des de casa, per tal de millorar les dificultats de cadascun dels alumnes amb problemes en la lectoescriptura.

En aquest cas, parlo de l'I. Un alumne que és molt intel·ligent, però que té greus dificultats motrius, tant de motricitat fina com de gruixuda.

Un dels objectius d'aquestes pràctiques és orientar a la tutora i a la família de l'I. per tal de millorar les grans mancances en grafomotricitat que demostra, per això, vaig elaborar el següent guió perquè la tutora el comentés a l'entrevista amb la mare.

La part en color vermell és la part exclussivament per la mestra i la de color verd és la que s'ha passat a la família per tal que treballin des de casa seguint la mateixa línia que a l'escola.

PAUTES PER LA MARE DE L’I

L’I té una dificultat (en realitat és un trastorn que s'anomena disgrafia motriu però millor no ser tan explícit, ja que és una mare altament protectora i patidora) en l’escriptura que li dificulta escriure amb normalitat.  Fins i tot, hi ha vegades que la seva lletra és inintel·ligible.

Ell és capaç de comprendre la relació entre els sons i la representació gràfica d’aquests sons, però motriument, té unes dificultats importants que, sovint, no li permet fer bé les grafies. Igualment li passa amb qualsevol representació gràfica com a les làmines de geometria, els dibuixos de plàstica, etc.

Per ajudar-lo des de casa cal:

-Vetllar per la posició que adopta a l’hora de fer els deures ( que segui bé, que apropi la cadira a la taula, que no mogui el paper contínuament...)

-Treballar la coordinació visomotriu i la motricitat fina retallant a casa amb les tisores, trencant papers amb els dits, moldejant amb plastilina o fang...

-Que faci cal·ligrafia. Millor fer poques pàgines, a poc a poc i el millor possible. També cal evitar esborrar-li moltes vegades i fer-lo repetir per evitar que es frustri. És important que valorem molt tots els seus progressos. També s’ha de tenir en compte que no cal atabalar-lo amb feina excessiva.

-També pot fer d’altres activitats no només d’escriure. Se les poden baixar d’internet des de, per exemple: http://educalinaeducacion.wordpress.com/2012/02/17/rehabilitacion-de-la-disgrafia-5/

- Que faci exercicis amb els dits (unint els dits de les mans, fent moviments acompassats...) 

Què he modificat del PI de l'escola?

El protocol de PI que hi ha a l'escola des de fa 3 anys, el vaig elaborar jo amb els coneixements inicials que em va proporcionar aquesta carrera. El motiu pel qual el vaig fer, va ser perquè a la classe tenia un alumne amb una discapacitat cognitiva del 55%.

Pel que fa als canvis que he fet, dir que, a la part de dades personals, hi havia un apartat per especificar quina discapacitat tenia l'alumne a qui se li feria el PI (cognitiva, física o sensorial) o si tenia un trastorn generalitzat del desenvolupament (autisme, Síndrome de Rett o d'Asperger...), però, en cap moment, es van considerar els alumnes que tinguessin algun tipus de trastorn que interfereixi especialment a la seva capacitat d'aprenentatge (dislèxia, discalculia, TDAH...) o que tinguessin problemes sòcio-culturals que també els afectessin acadèmicament.

He ampliat la part de objectius i continguts prioritaris, incloent també la part de NAC de l'alumne i les activitats que caldria fer amb ell/a tant a l'escola com a casa.

També he modificat l'horari. Aquest tendia a que els alumnes amb dificultats realitzessin les sessions de reforç fora de l'aula per aconseguir, d'aquesta manera, una atenció més individualitzada. No obstant, després de parlar amb l'equip directiu i amb les tutores de referència, totes vam valorar els avantatges que tenia que aquests nens amb dificultats tinguessin una atenció especial dins l'aula per tal de reforçar, entre d'altres aspectes, la seva autoestima i el seu autoconcepte. 

Cal dir, per acabar que, tot i que si ben és cert que el PI (sense omplir) l'he realitzat gairebé tot jo (amb ajuda de la cap d'estudis i de la tutora externa), a l'hora de completar el dels alumnes, s'ha tingut molt en compte l'opinió de tots els professionals que treballen amb els infants. El treball col·laboratiu ha estat clau pel bon funcionament d'aquest pràcticum que està apunt de finalitzar.

Realització de PIs

Tal i com vaig comentar a l'entrada anterior, aquests dies els estic dedicant a elaborar els PIs dels alumnes de CI.

Per emplenar-los, estic partint dels protocols que vaig omplir a la fase 4, la informació que vaig extreure de l'historial de cadascun dels alumnes (tot i que estic tornant a mirar algunes dades que em van passar per alt) i  de les entrevistes que he tingut amb les tutores que, a la vegada, aquestes s'han entrevistat amb les famílies i els han comentat que s'estava fent aquest treball amb els seus fills.

El protocol que he seguit a l’hora d’elaborar els Plans Individualitzats va ser el que vaig elaborar jo mateixa fa uns anys per al centre. No obstant, i degut a que ara el meu bagatge interdisciplinari és més complet i sòlid, he fet alguns canvis suprimint i ampliant apartats. Crec que no ha quedat del tot malament. Tot i que espero que a la defensa virtual de la memòria em sigueu crítics i m’ajudeu a acabar-lo de perfeccionar. 

Finalització de la fase 4

Ja fa dies que s'han fet les observacions d'alguns alumnes i s'han omplert els protocols prèviament elaborats. Al pla de treball, es va programar que primer es farien totes les observacions a la fase 4 i, a la fase 5, es faria una avaluació individual de cadascun dels alumnes, es realitzarien els PIs i les pautes per assessorar el professorat.

No obstant, les tutores del CI m'han demanat que si els podia elaborar ja el PI dels seus alumnes per tal de parlar ja amb les famílies i començar la intervenció al més aviat possible.

A la següent imatge trobareu el protocol d'un alumne de segon de primària omplert. És un dels casos que més "pressa" li requeria a la seva tutora.

A partir de les dades obtingudes amb aquest protocol, juntament amb les informacions extretes de l'historial acadèmic i curricular de l'alumne, l'entrevista amb la seva tutora i la passació de proves per avaluar el seu NAC en relació a la competència comunicativa, és el moment d'elaborar el seu PI i una sèrie de pautes tant pels mestres com per la família per aconseguir millorar el seu nivell competèncial en aquest àmbit.

Cliqueu a la imatge per descarregar el
document complet

L'elaboració de protocols

El dia 31 d’octubre vaig acabar d’elaborar els protocols d’observació per detectar els trastorns en la lectoescriptura a primària: a cicle inicial, mitjà i superior.

Des del dia cinc d’aquest mes, em dedico a entrar a les classes per omplir-los i, degut a que el meu pràcticum en principi era de 5 a 6:30 de la tarda, i és impossible fer observacions als infants durant aquestes hores, s’han hagut de fer canvis a l’horari.

Ara entro a les classes durant les meves hores lliures al centre i durant els reforços i de 5 a 6:30 faig el meu treball d’escola. Tal i com us comentaré a la propera entrada, és molt interessant la de coses que s'arriben a veure quan dediques una hora a mirar el mateix alumne. Jo pensava que els coneixia molt bé, però m'he adonat que no era conscient de les seves dificultats i dels seus avenços de manera tan explícita. 

Aquí us deixo un exemple de protocol que he fet però si necessiteu qualsevol altre no teniu més que demanar-ho.

Cliqueu a la imatge per descarregar-lo