Resum de les pràctiques

Ja és l’hora d’acomiadar-me en aquest blog.

L’experiència del pràcticum a la meva escola ha estat apassionant. De fet, jo mateixa havia estat tutora de cinc dels nens i nenes amb els que he treballat i, m’he adonat que he après coses d’ells amb les observacions, que m'havien passat desapercebudes durant els anys que els he tingut a la classe. També ha estat complicat perquè vaig ser massa ambiciosa al principi del pràcticum i m'han quedat algunes coses penjades que hauré d'acabar durant aquestes festes.

D'altra banda, i ben és cert que sabia de les seves dificultats, mai no hauria pensat com amb les observacions no participativa i participativa, sabria exactament en què fallaven per tal d’incidir en la seva millora.

Fa poc temps que les tutores que ja tenen el PI fet estan portant-lo a terme, per tant avaluar la seva efectivitat es fa una mica complicat. Tot i així, si més no, us vull ensenyar quina lletra feia a principis de curs l’alumne amb disgrafia motriu i quina lletra ha fet aquests dies gràcies al suport de tots i a la seva constància.

Com a conclusió final vull reflexionar sobre la tasca de psicopedagog vers la de mestre. Ambdues són molt importants però és ben cert que quan et poses des de la banda del psicopedagog, veus als alumnes de manera diferent i, potser gràcies al bagatge interdisciplinar que ens ha donat la llicenciatura, els aconseguim entendre més.

Els darrers dies del pràcticum

La darrera fase del pràcticum, es basava en valorar el pràcticum. Per això, s'han hagut de revisar les activitats elaborades pels alumnes amb PI per veure si en aquest curt període ja es noten les millores.

A més, també s'han realitzat entrevistes a les tutores per avaluar la utilitat de l'elaboració dels PIs i quines facilitats i quins inconvenients suposen en la seva pràctica diària.

Clicant en la següent imatge, podreu descarregar el model d'entrevista passada al professorat.

Compromisos amb la família

Tal i com vaig comentar fa dues entrades a una companya d'aula, els pares no només es limiten a signar el PI dels seus fills, sino que també s'han d'implicar de manera activa per tal que el pla funcioni de manera plausible. 

Hi ha dos apartats concrets on s'anoten tots els acords als que s'arriben entre les diferents parts. 

Per una banda, hi ha la següent graella en l'apartat de "full de compromisos".

Professionals	Nom i signatura	Acords  arribats entre les parts
Tutor/a
Professionals del centre
Família
EAP
Altres

Data actual:

Data de la propera revisió:

Aquest full de compromisos, tal i com se'ns exposa anteriorment, ha de ser revisat de manera periòdica, així doncs, al full següent hi ha un apartat de "seguiment del pla individualitzat" on de manera sistemàtica s'ha d'omplir les següents dades:

SEGUIMENT DEL PLA INDIVIDUALITZAT

DATA:

PROFESSIONALS i FAMÍLIA:

ACORDS:

L'elaboració dels PIs seguint un model col·laboratiu

A l'hora d'elaborar el PI dels alumnes, tal i com s'ha anat comentat en entrades anteriors, s'ha vetllat per afavorir la col·laboració de tots els agents educatius implicats: l'equip directiu, l'estudiant de psicopedagogia i mestra del centre, la psicòloga del centre, les tutores i la família. Tot i així, no són els únics que han estat implicats directament i a qui se'ls ha tingut en compte, sinó que la col·laboració directa dels propis alumnes ha estat bàsica per encaminar la planificació de les actuacions i els suports necessaris per donar resposta a les seves necessitats. 

Així doncs, a part d'observar-los directament a l'aula, passar-los proves per avaluar el nivell competencial de cada alumne*(fase 1) i de valorar el treball personal que feien a la classe (fase 2) també s'ha considerat interessant fer-los una petita entrevista per considerar quin és el seu autoconcepte i quines són les seves expectatives vers els aprenentatges per tal de, si cal també orientar els mestres en treballar l'autoestima d'aquest alumnat.

Alguns dels alumnes, sobretot els més grans (de CM i CS) han fet afirmacions com:

C (II CM): No m'agrada participar molt a la classe... m'equivoco bastant.

S (I CS): Em poso una miqueta nerviós quan fem dictats perquè em perdo... però al final ho acabo aconseguint!

* Per "proves" em refereixo a proves relacionades amb el nivell d'assoliment de les competències bàsiques. En aquest pràcticum  no s'ha passat cap prova psicopedagògica estandarditzada per avaluar el nivell en lectoescriptura com el TALE.

La modificació d'algunes fases

Tal i com us vaig comentar a una de les entrades anteriors, es van modificar l'ordre d'algunes fases per tal d'avançar els PIs dels alumnes amb qui s'havien concertat les entrevistes amb els seus pares per aquest trimestre.

Així doncs, no va haver cap problema per elaborar el PI d'aquests alumnes que, en major part són de CI, i alguns de CM i CS. En total hi havien 8 casos.

Tot i així, elaborar un PI no és tan senzill com em pensava, així doncs, he hagut de dedicar més hores de les primerament programades al pla de treball.

Encara em queden alguns PIs per fer, i m'he compromés a lliurar-los tots després de Nadal i, d'aquesta manera, durant les festes podria anar-los elaborant mentre feia també la memòria final.

Segurament fer 15 PIs sí hagués estat factible si no fossin tan complets i diferents entre ells.

Tanmateix però, la part d'avaluació per part de les mestres i de la meva tutora externa sí s'ha pogut realitzar ja que a tots els cursos hi ha algun alumne amb tot el PI fet.

Com comuniquem a una mare que el seu fill té disgrafia motriu?

Ahir la meva companya, tutora de cinquè, va tenir una tutoria amb la mare d'un dels nens als que estic acabant d'elaborar el PI.

Tal i com us vaig comentar, al PI apareixen una sèrie de pautes que cal treballar des de l'escola però també des de casa, per tal de millorar les dificultats de cadascun dels alumnes amb problemes en la lectoescriptura.

En aquest cas, parlo de l'I. Un alumne que és molt intel·ligent, però que té greus dificultats motrius, tant de motricitat fina com de gruixuda.

Un dels objectius d'aquestes pràctiques és orientar a la tutora i a la família de l'I. per tal de millorar les grans mancances en grafomotricitat que demostra, per això, vaig elaborar el següent guió perquè la tutora el comentés a l'entrevista amb la mare.

La part en color vermell és la part exclussivament per la mestra i la de color verd és la que s'ha passat a la família per tal que treballin des de casa seguint la mateixa línia que a l'escola.

PAUTES PER LA MARE DE L’I

L’I té una dificultat (en realitat és un trastorn que s'anomena disgrafia motriu però millor no ser tan explícit, ja que és una mare altament protectora i patidora) en l’escriptura que li dificulta escriure amb normalitat.  Fins i tot, hi ha vegades que la seva lletra és inintel·ligible.

Ell és capaç de comprendre la relació entre els sons i la representació gràfica d’aquests sons, però motriument, té unes dificultats importants que, sovint, no li permet fer bé les grafies. Igualment li passa amb qualsevol representació gràfica com a les làmines de geometria, els dibuixos de plàstica, etc.

Per ajudar-lo des de casa cal:

-Vetllar per la posició que adopta a l’hora de fer els deures ( que segui bé, que apropi la cadira a la taula, que no mogui el paper contínuament...)

-Treballar la coordinació visomotriu i la motricitat fina retallant a casa amb les tisores, trencant papers amb els dits, moldejant amb plastilina o fang...

-Que faci cal·ligrafia. Millor fer poques pàgines, a poc a poc i el millor possible. També cal evitar esborrar-li moltes vegades i fer-lo repetir per evitar que es frustri. És important que valorem molt tots els seus progressos. També s’ha de tenir en compte que no cal atabalar-lo amb feina excessiva.

-També pot fer d’altres activitats no només d’escriure. Se les poden baixar d’internet des de, per exemple: http://educalinaeducacion.wordpress.com/2012/02/17/rehabilitacion-de-la-disgrafia-5/

- Que faci exercicis amb els dits (unint els dits de les mans, fent moviments acompassats...) 

Què he modificat del PI de l'escola?

El protocol de PI que hi ha a l'escola des de fa 3 anys, el vaig elaborar jo amb els coneixements inicials que em va proporcionar aquesta carrera. El motiu pel qual el vaig fer, va ser perquè a la classe tenia un alumne amb una discapacitat cognitiva del 55%.

Pel que fa als canvis que he fet, dir que, a la part de dades personals, hi havia un apartat per especificar quina discapacitat tenia l'alumne a qui se li feria el PI (cognitiva, física o sensorial) o si tenia un trastorn generalitzat del desenvolupament (autisme, Síndrome de Rett o d'Asperger...), però, en cap moment, es van considerar els alumnes que tinguessin algun tipus de trastorn que interfereixi especialment a la seva capacitat d'aprenentatge (dislèxia, discalculia, TDAH...) o que tinguessin problemes sòcio-culturals que també els afectessin acadèmicament.

He ampliat la part de objectius i continguts prioritaris, incloent també la part de NAC de l'alumne i les activitats que caldria fer amb ell/a tant a l'escola com a casa.

També he modificat l'horari. Aquest tendia a que els alumnes amb dificultats realitzessin les sessions de reforç fora de l'aula per aconseguir, d'aquesta manera, una atenció més individualitzada. No obstant, després de parlar amb l'equip directiu i amb les tutores de referència, totes vam valorar els avantatges que tenia que aquests nens amb dificultats tinguessin una atenció especial dins l'aula per tal de reforçar, entre d'altres aspectes, la seva autoestima i el seu autoconcepte. 

Cal dir, per acabar que, tot i que si ben és cert que el PI (sense omplir) l'he realitzat gairebé tot jo (amb ajuda de la cap d'estudis i de la tutora externa), a l'hora de completar el dels alumnes, s'ha tingut molt en compte l'opinió de tots els professionals que treballen amb els infants. El treball col·laboratiu ha estat clau pel bon funcionament d'aquest pràcticum que està apunt de finalitzar.