Resum de les pràctiques

Ja és l’hora d’acomiadar-me en aquest blog.

L’experiència del pràcticum a la meva escola ha estat apassionant. De fet, jo mateixa havia estat tutora de cinc dels nens i nenes amb els que he treballat i, m’he adonat que he après coses d’ells amb les observacions, que m'havien passat desapercebudes durant els anys que els he tingut a la classe. També ha estat complicat perquè vaig ser massa ambiciosa al principi del pràcticum i m'han quedat algunes coses penjades que hauré d'acabar durant aquestes festes.

D'altra banda, i ben és cert que sabia de les seves dificultats, mai no hauria pensat com amb les observacions no participativa i participativa, sabria exactament en què fallaven per tal d’incidir en la seva millora.

Fa poc temps que les tutores que ja tenen el PI fet estan portant-lo a terme, per tant avaluar la seva efectivitat es fa una mica complicat. Tot i així, si més no, us vull ensenyar quina lletra feia a principis de curs l’alumne amb disgrafia motriu i quina lletra ha fet aquests dies gràcies al suport de tots i a la seva constància.

Com a conclusió final vull reflexionar sobre la tasca de psicopedagog vers la de mestre. Ambdues són molt importants però és ben cert que quan et poses des de la banda del psicopedagog, veus als alumnes de manera diferent i, potser gràcies al bagatge interdisciplinar que ens ha donat la llicenciatura, els aconseguim entendre més.