miércoles, 28 de noviembre de 2012

Com comuniquem a una mare que el seu fill té disgrafia motriu?

Ahir la meva companya, tutora de cinquè, va tenir una tutoria amb la mare d'un dels nens als que estic acabant d'elaborar el PI.

Tal i com us vaig comentar, al PI apareixen una sèrie de pautes que cal treballar des de l'escola però també des de casa, per tal de millorar les dificultats de cadascun dels alumnes amb problemes en la lectoescriptura.

En aquest cas, parlo de l'I. Un alumne que és molt intel·ligent, però que té greus dificultats motrius, tant de motricitat fina com de gruixuda.

Un dels objectius d'aquestes pràctiques és orientar a la tutora i a la família de l'I. per tal de millorar les grans mancances en grafomotricitat que demostra, per això, vaig elaborar el següent guió perquè la tutora el comentés a l'entrevista amb la mare.

La part en color vermell és la part exclussivament per la mestra i la de color verd és la que s'ha passat a la família per tal que treballin des de casa seguint la mateixa línia que a l'escola.



PAUTES PER LA MARE DE L’I

L’I té una dificultat (en realitat és un trastorn que s'anomena disgrafia motriu però millor no ser tan explícit, ja que és una mare altament protectora i patidora) en l’escriptura que li dificulta escriure amb normalitat.  Fins i tot, hi ha vegades que la seva lletra és inintel·ligible.

Ell és capaç de comprendre la relació entre els sons i la representació gràfica d’aquests sons, però motriument, té unes dificultats importants que, sovint, no li permet fer bé les grafies. Igualment li passa amb qualsevol representació gràfica com a les làmines de geometria, els dibuixos de plàstica, etc.

Per ajudar-lo des de casa cal:

-Vetllar per la posició que adopta a l’hora de fer els deures ( que segui bé, que apropi la cadira a la taula, que no mogui el paper contínuament...)

-Treballar la coordinació visomotriu i la motricitat fina retallant a casa amb les tisores, trencant papers amb els dits, moldejant amb plastilina o fang...

-Que faci cal·ligrafia. Millor fer poques pàgines, a poc a poc i el millor possible. També cal evitar esborrar-li moltes vegades i fer-lo repetir per evitar que es frustri. És important que valorem molt tots els seus progressos. També s’ha de tenir en compte que no cal atabalar-lo amb feina excessiva.

-També pot fer d’altres activitats no només d’escriure. Se les poden baixar d’internet des de, per exemple: http://educalinaeducacion.wordpress.com/2012/02/17/rehabilitacion-de-la-disgrafia-5/

- Que faci exercicis amb els dits (unint els dits de les mans, fent moviments acompassats...) 

3 comentarios:

  1. Hola Anna! Em sembla molt interessant la proposta, crec que està molt bé poder implicar a les famílies en el procés d'intervenció amb el seu fill, volia saber si havies establert algun tipus de procés d'avaluació o seguiment sobre les tasques que heu comentat amb la mare de fer a casa.
    Moltes gràcies!

    ResponderEliminar
  2. Hola! primer de tot gràcies pel teu comentari!
    Efectivament, totes les intervencions que apareixen al PI són susceptibles de ser avaluades.
    De fet, hi ha apartats al PI que he elaborat, que impliquen primerament arribar a acords entre totes les parts implicades (família i nen inclosos) per, al final del procés, avaluar l'efectivitat de la intervenció i fer, si cal, propostes de millora pel curs següent.
    A la següent entrada que faré t'adjuntaré aquests apartats perquè et quedin més clars!
    Salutacions.

    ResponderEliminar
    Respuestas
    1. Igual que la companya a mi també em sembla molt bé aquesta implicació de les famílies més enllà de què hagin de signar els PI's. Sovint demanem més implicació dels pares en el procés educatiu dels fills/es però no ens adonem de què ells no en són d'especialistes i necessiten pautes i propostes concretes i factibles que facilitin el reforç´de les feines escolars i alhora contribueixin a fomentar els vincles familiars.

      M.Àngels Megías

      Eliminar